Mostrando entradas con la etiqueta illadelsafrà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta illadelsafrà. Mostrar todas las entradas

martes, 19 de diciembre de 2023

ELOGI DE L'ERROR

 



         Si es fa la recerca a la wikipèdia de la paraula error, ens dirà que és una acció que no segueix el que és correcte, encertat o verdader. Aquí podríem discriminar l’error humà, que té causa entròpica, d’un error aleatori que es produeix per esdeveniments impossibles de controlar en un experiment, d’un error experimental quan es produeix la desviació del valor mesurat d’una variable respecte al valor real d’aquesta magnitud o d’un error d’aproximació que s’estableix quan hi ha diferència entre el valor exacte i el valor aproximat.

Com podem observar, la gravetat de l’error és relativa i està condicionada al resultat que s’espera. En 1910, l’explorador Scott va cometre un error fatal quan va calcular la quantitat de menjar que els seus homes necessitarien durant la seva expedició al Pol Sud. Les racions eren insuficients i els expedicionaris van morir de gana donat que disposaven de 3000 calories diàries menys de les que necessitaven.

D’altra banda, altres errors ens han permès gaudir d’unes millors condicions de salut i de vida. Un exemple el tenim en Alexander Fleming que va tornar de vacances i no havia netejat el laboratori abans de marxar. Va descobrir en un dels seus plats petri una mena de floridura que va destruir el seu cultiu d’estafilococ. Això va representar un estímul per ell que el va portar a analitzar aquesta floridura que era capaç
d’aniquilar bacteris. Això va ser clau per la invenció dels antibiòtics que tantes vides han salvat.

Sense errors no tindríem la torre de Pisa, la sacarina, el microones, la coca-cola, els llumins, el velcro, les patates chips, els raigs X, el post-it, la quinina o l’Ecce Homo de Borja que tant de turisme ha aportat al poble.

Ens trobem en una societat que no suporta l’error, que considera aquest com un fracàs, però l’error té dues cares i, sobretot, sense error difícilment arribarem a la solució d’un problema. Diuen que Edison va necessitar més de 1000 intents per construir una bombeta, fins al punt que un deixeble seu li va dir per què persistia en fabricar una bombeta. Edison li va contestar que allò no eren fracassos, eren 1000 maneres de com no s’ha de fer una bombeta.

En canvi, a l’escola tradicional sembla que l'única possibilitat de triomfar sigui només encertant la resposta correcta, oblidant que cada persona, cada alumne pensa per si mateix i requereix tot un camí de treball i de prova per arribar a trobar les solucions que poden resoldre un problema, solucions que poden ser molt diverses.

Hem de sortir d’aquest mena de societat que ens vol uniformes, que tot ho caracteritza per tal que tothom treballi de la mateixa manera i trobi la solució a un problema que, moltes vegades ens ve donada.

La diversitat en totes les seves maneres aporta varietat i riquesa. No es tracta només de diversitat cultural, en el llenguatge o en les capacitats. Es tracta de la diversitat en la manera d’actuar o en la de resoldre una situació. No hem de mirar només el resultat sinó la manera d’arribar-hi. La uniformització en l’actuació també acaba sent una uniformització en el pensament, cosa que va molt en contra de la llibertat en tots els seus àmbits: creatiu, d’expressió i de pensament.

Curiosament, molts dels grans artistes han destacat precisament per sortir del camí marcat i generar noves creacions que, posteriorment, han esdevingut nous camins per les generacions d’artistes que vingueren darrere.

Només queda apostar pel lliure albir i per la nostra capacitat d’errar en llibertat.  

                                               Lluís Bolívar

jueves, 8 de junio de 2023

ESTAT: JUBILAT

 

Marcel Proust deia que els dies poden ser iguals per a un rellotge, però no per a un home. Efectivament, malgrat que tots els dies comencen a una hora similar, tenint en compte el lògic moviment del sol en el seu recorregut el·líptic al voltant de la terra, i acaben a una mateixa hora aproximada, l’aprofitament que en fem del mateix difereix tenint en compte molts factors: el nostre estat d’ànim, la nostra predisposició a viure aquell dia com si fos el darrer, l’acumulació de feina o la roba per rentar.

I, a què ve tot això?, direu. Doncs, molt senzill. Avui és el dia en que, de manera oficial, m’han jubilat. En un acte molt protocol·lari, on es trobaven altes personalitats del món educatiu provincial, ha tingut lloc la representació visual i escènica d’un comiat, acompanyada del característic pica-pica.

Aquest és un moment desitjat i temut alhora per molta gent. Desitjat perquè després de tants anys de treball i, en un món tan complex com l’educatiu on, malgrat les àmplies vacances, hi ha poc temps per destinar-les a ús particular sense pensar en la canalla. Temut, perquè costa d’imaginar un altre món, diferent d’aquell que existeix quan t’aixeques cada matí amb la tranquil·litat de la coneguda rutina.

Hi ha persones que esperen trobar en la jubilació una resposta a la seva manera de viure. Deixen les coses per fer “per a quan em jubili”. Jo ja fa temps que vaig decidir no deixar les coses per la jubilació. El xoc pot ser gran i et pots trobar un gran buit davant teu si no has fet res abans. No es pot esperar a la jubilació per portar la vida que hom ha desitjat. Diuen que la jubilació és el moment en què deixes de viure per treballar i comences a treballar per viure. Aquest és el gran objectiu, però alhora genera un afortunat problema, ja que la jubilació no et permet tenir un dia lliure.

Finalment, prefereixo quedar-me amb la cita de A. Major que diu: “El concepte de llibertat no s’entén fins que un està jubilat”. D’aquesta manera et retires de la feina i de la pressió, però mai de la vida. És el moment de crear, de gaudir, d’aprendre, de lluitar..., o sigui, de viure amb les ganes de saber que tot es pot fer, però amb la tranquil·litat de pensar que el temps i els límits no venen marcats des de fora.

L’illa del safrà n’és un exemple. És un lloc ple de possibilitats, on la creativitat i l’art en són l’eix principal. Les persones que en formen part són el seu principal actiu. La convivència que s’hi genera tan sols es troba en petits oasis en aquesta societat tan crispada i accelerada. Diuen que la creativitat és la intel·ligència divertint-se. Gaudim d’ella i gaudim del temps que disposem. Ser jubilat no és un estat, és un pas cap a un futur millor.

                                                                  Luis Bolívar