Una gèlida massa d’aire fred s’escampa entorn el paisatge aixecant la boira que, de manera insistent, havia aconseguit estendre el seu domini al llarg del dia.
A mida que el núvol es va aixecant, capa a capa, mostra les sorpreses d’un paisatge que la boira, en un desig de vana possessió, havia intentat amagar a ulls avariciosos.
El riu, glaçat, arrossega amb gran pesar, plaques de gel que es resisteixen a ser traslladades. En el seu reflex es pot apreciar les altes columnes d’un exercit en formació que, de manera atapeïda, semblen segellar l’entrada al bosc per tal de conservar la puresa immaculada de l’indret.
La natura, com si d’un regal de Nadal es tractés, vesteix els arbres amb petits flocs de neu que donen al conjunt un aspecte de festa amb multitud de petites estrelles.
Aquest
petit espai del bosc mostra en tota la seva plenitud quin és el llenguatge del fred.
