TOT ESPERANT LA FI DEL MÓN
Després de dos anys de pandèmia i, quan ja començàvem a veure la llum
després d’un llarg túnel, ara ens hem topat amb una inesperada guerra. O..., potser
no tan inesperada.
Com tothom sap, hi ha un macabre pla traçat que començava amb el virus,
continuava amb la guerra i tindria la seva continuïtat en l’apocalipsi zombi,
la invasió extraterrestre i, com a colofó final, la caiguda del meteorit. Això
ho saben fins i tot els nens petits.
Però hi ha hagut un fet inesperat que ha actuat com a revulsiu i que ha
llençat enlaire aquestes idees apocalíptiques. I no és altre que la separació
del Piqué i la Shakira. Aquesta notícia és la gran sorpresa de tota la cadena
de successos catastròfics que, com un precís engranatge, ens marcaven i
condicionaven el dia a dia.
Com és possible que el Piqué i la Shakira s’hagin separat, amb la bona parella
que feien?, com ha estat possible aquesta sorprenent notícia? I, sobretot..., com
poden passar coses que no estaven previstes en l'imaginari col·lectiu?
Això recorda una mica a aquell poema de Kavafis que es deia “esperant els
bàrbars”. Ningú feia res perquè havien d’arribar els bàrbars i tothom els
esperava. Tot estava preparat per la seva arribada. La gran paradoxa va ser que
els bàrbars no van arribar i la gent aleshores es queixava: “què serà de
nosaltres ara sense bàrbars?
Doncs això mateix podem pensar i hem d’actuar en conseqüència. Hem de
deixar d’esperar noves catàstrofes que ens mostraran una i mil vegades pels
mitjans de comunicació, dits d’altra manera “menjacocos massius”. Hem de donar
l’esquena a aquest malèvol pla orwellià orquestrat per aquells que, casualment,
no creuen en les catàstrofes, però programen el nostre dia a dia deixant-nos
una visió fosca del nostre món.
La clau per combatre això es troba en l’acció: hem de cantar, hem de riure,
hem de relacionar-nos, hem de pintar i fer tantes i tantes coses que sabem fer; no obstant això, les havien deixat a un costat, tot esperant la fi del món.
La creativitat és una arma poderosa per lluitar contra aquesta mena de
tristesa melancòlica que ens envaeix quan mirem les notícies. Amb la
creativitat podem fer, podem inventar un altre món, imaginar una altra
societat, concebre altres universos i establir les bases per a una millora
significativa en aquest on ens trobem.
No cal esperar que els esdeveniments vinguin a determinar la nostra agenda.
Com a individus podem fer moltíssimes coses. Però, a més, tenim la capacitat de
reunir-nos en grups tan meravellosos com a “l’illa dels safrà” on l’aportació
de cadascú crea unes sinergies capaces de convertir un simple sopar en un
meravellós banquet on la llum de les estrelles il·luminen els somnis de cadascú
dels presents dotant a l’esdeveniment d’una aura màgica i irrepetible.
Luis Bolívar
