ELECCIONS

Arriba el moment de les eleccions, un moment desitjat pels polítics que intenten rendibilitzar la seva ocupació d’una cadira durant 4 anys per saber si la seva postura tant ideològica com física, ha estat encertada i seran nominats una altra vegada a tan preuat tresor. El personal, de manera innocent fa una elecció i, per tant, els dona una oportunitat, ocasió que alguns aprofiten per aferrar-se a la cadira de les maneres més insospitades possibles. El fet d’estar a l’aparador els assegurarà un premi de continuïtat en la seva tasca de vendre fums i jugar amb les il·lusions de la gent.

Otto von Bismarck, que d’això entenia una bona estona, comentava al respecte que “mai es menteix tant com abans de les eleccions, durant la guerra i desprès de la cacera”.

Però aquestes no són totes les eleccions que ens trobem al llarg del nostre viatge. En la vida, quan triem un camí, quan fem una elecció, sovint no som conscients de que deixem de fer-ne d’altres.

 Podem imaginar un territori amb múltiples camins que es creuen. No sabem on ens porta cadascú però de manera continua fem eleccions de tal manera que el nostre itinerari al llarg de la vida va variant en funció de les seleccions que anem realitzant. Aristotil deia que l’elecció, no la casualitat determina el nostre destí.

Algunes vegades al llarg de la historia una opció escollida ha determinat un fet històric de gran transcendència. Un exemple el tenim en Hernán Cortés que va conquerir Mèxic perquè abans va cremar les naus i es va quedar sense cap possibilitat que no fos la victòria. Un altre exemple diferent el tenim en Adolf Hitler que volia ser pintor i es va presentar dues vegades a les proves d’accés de l’Acadèmia de Belles Arts de Viena. És probable que el món hagués canviat si arriba a aconseguir el seu desig.

Afortunadament, no totes les eleccions que fem al llarg de la vida són tan transcendentals a nivell històric però sí que ho són a nivell personal: tenir uns amics determinats, formar part  d’un grup artístic com l’illa del safrà, tenir parella, seguir una dieta determinada, etc. Per tot això, nosaltres som el resultat de les nostres eleccions.

Per acabar, potser cal fer referència a l’empresari i escriptor Ben Horowitz, que va dir: “sovint qualsevol decisió, inclòs la decisió incorrecta, és millor que cap decisió”

                                                           Luis Bolívar

ALGÚN DÍA

Algún día

comprenderás

que un corazón roto no tiene fronteras,

que el sufrimiento de un niño es universal,

que la muerte es negra para todos,

y la vida es un bendito regalo.

Algún día

comprenderás

que el futuro no es blanco ni negro,

que no hay colores más importantes que otros,

que un corazón es la suma de todos los colores,

y esta es la base de la esperanza.

Algún día

comprenderás

que la alegría, la tristeza y el amor,

son sentimientos universales,

y no son exclusivos de nadie,

que la lucha y esfuerzos por salvar a un niño

nunca serán en vano,

que no hay niños de primera o de tercera,

sino simplemente niños.

Pero si aún así no lo comprendes todavía,

entonces míralos a los ojos.

…Y algún día comprenderás.

Algún día

Luis Bolívar

CICLOGÈNESI

Jo sempre he pensat que Anna és un nom bonic. A vegades he cregut en la correspondència entre un nom i el seu significat. Si analitzem el significat d’aquest nom, descobrirem que Anna vol dir beneida o amb gracia, en el benentès de que gràcia no vol dir graciosa o que sigui una persona capaç d’imitar els acudits de Chiquito de la Calzada i “el pecador de la pradera”. La gràcia entesa com una ajuda sobrenatural i un do atorgat per Déu a l’home per aconseguir la bonaventura.  Si analitzem etimològicament el nom veurem que ve de l’hebreu i el podem trobar en l’Antic Testament. Com a curiositat diré que el masculí d’Anna és Ananíes...,coses  de l’antroponímia. Diuen que les Annes són sinceres, bastant impulsives, apassionades encara que geloses i optimistes per natura.

Assabentat com estava de les seves característiques, vaig saber que ahir arribava Anna a Catalunya. Després de la lògica il·lusió per la noticia, avui m’assabento que Annna no és aquella noia simpàtica, beneïda i amorosa sinó que és una ciclogènesi explosiva que portaria fortes ratxes de vent, fortes precipitacions, un brusc descens de les temperatures amb possibilitat de neu en cotes altes i un augment important en l’elevació de les onades. Sembla ser que després de passar per Catalunya, es desplaçaria cap a França, Alemanya i Polònia en el seu improvisat viatge turístic prenadalenc.

Donades les característiques d’aquesta fervorosa Anna no queda més remei que protegir-nos i buscar un lloc d’escalf, per poder sobrepassar aquest temporal de la millor manera possible. Això vol dir buscar un lloc on les condicions físiques de calor, temperatura i humitat siguin les adequades pel nostre organisme. A fi de contes, l’aigua la posem nosaltres amb el 63% del pes del nostre cos.

Si això és l’únic que ens demana el nostre cos, donat que som organismes pluricel·lulars heteròtrofs, hem d’anar amb compte perquè podria ser que fóssim un fong o una medusa per posar dos exemples d’aquesta magnífica i amplia família de la qual formem part. Si, en canvi, formem part d’aquesta espècie tan estranya i confusa com és l’ésser humà cal dir que amb això no n’hi ha prou, l’home és un ésser biosocial i necessita la proximitat d’uns companys, i no uns companys qualsevols sinó aquells amb els quals sigui capaç d’establir unes relacions riques i pròximes, que permeti establir una xarxa de complicitats que puguin resultar enriquidores per a tots aquells que la gaudeixen.

I és aquí quan arribem al punt àlgid de la nostra ciclogènesi particular. Si en aquesta xarxa es comparteixen idees, s’ajuda als companys d’una manera desinteresada, es desenvolupa la creativitat i es contribueix al benestar general, les dificultats produïdes per la tempesta seran superades, les baixes temperatures pujaran davant l’escalfor de l’ambient, la neu ens servirà per enriquir les nostres targes de nadal i ballarem per damunt de les grans onades. No hem de tenir por del futur ni preocupació pels problemes que arribaran perquè hi som en mig d’aquest entorn calmat i enriquidor, en mig d’una illa que, malgrat les tempestes externes, tenim com a far el caliu de l’amistat i la companyonia sota l’estrella inspiradora de l’art.

                                                           Luis Bolívar

                                                           12 – 12 - 2017

LA LLIBERTAT DE L'ART

Després dels tràgics fets succeïts aquests dies a Barcelona un és conscient que resulta molt més fàcil destruir que construir i que, com deia Teilhard de Chardin, nosaltres som el nostre pitjor enemic. Ningú pot destruir la Humanitat sinó la Humanitat mateixa.

L’odi és una emoció que es retroalimenta creant més odi, generant una espiral que l’únic que fa es treure el pitjor de tots nosaltres i introduir-nos en un forat fosc on emocions com l’amor, la compassió i la bondat queden automàticament exclosos.

És per això que resulta molt gratificant que, després d’una tragèdia com la que ens ha colpit, la gent torna a emprendre les rutines adquirides al llarg dels anys per tal de manifestar que la vida continua i que nosaltres som els encarregats de donar-li corda. De la mateixa manera que les activitats que realitzem de manera diària ens donen seguretat i ordenen la cosmovisió del nostre particular univers, l’art és un refugi personal que ajuda a donar forma a un món més global a partir de les nostres idees, percepcions, emocions i sensacions.

La manifestació artística és un tresor que ajuda a créixer a l’individu i a la societat. Cal protegir-la perquè actua sobre l’entorn com una ona expansiva. Sorgeix de la ment de l’artista i es fabrica amb les entranyes, allà on els sentiments i les emocions no estan edulcorades. A partir d’aquí es dona a conèixer i es projecta a la col·lectivitat arribant a ser interioritzada per la resta de població. Ens ajuda a identificar-nos amb els demés i a assumir que formem part d’una cultura determinada.

L’art és un antídot contra una societat anestesiada  tant en la ment com en l’esperit, dinamitza la societat i genera sinergies que no fan altra cosa que fer-la avançar cap a un terreny positiu, un terreny on la creativitat i la llibertat tenen molt a dir. L’art pot ser dolç i exquisit, o impertinent i provocador, trencant les barreres que contínuament són col·locades per aquells que volen una societat endormiscada i dòcil. La varietat en les manifestacions artístiques és una mostra de la heterogeneïtat de la societat. No cal estar encasellat com a artista per fer art. Tothom disposa de les seves dosis de llibertat, de ganes i de creativitat per intentar col·laborar en aquella mirada que ens enriquirà com a persones.

La imaginació és una eina tan poderosa que difícilment es pot dir que no sigui real. Tot el que existeix ha estat imaginat amb anterioritat. Per tant, utilitzem la nostra imaginació per crear una societat millor. Davant d’aquells que fan servir la intolerància com una eina per situar-nos en un terreny fosc, l’art ens ajuda a pujar la freqüència i alçar les expectatives buscant una llum que ens il·luminarà.

L’art és creativitat.

L’art és llibertat.

L’art és vida.