ALGÚN DÍA

Algún día

comprenderás

que un corazón roto no tiene fronteras,

que el sufrimiento de un niño es universal,

que la muerte es negra para todos,

y la vida es un bendito regalo.

Algún día

comprenderás

que el futuro no es blanco ni negro,

que no hay colores más importantes que otros,

que un corazón es la suma de todos los colores,

y esta es la base de la esperanza.

Algún día

comprenderás

que la alegría, la tristeza y el amor,

son sentimientos universales,

y no son exclusivos de nadie,

que la lucha y esfuerzos por salvar a un niño

nunca serán en vano,

que no hay niños de primera o de tercera,

sino simplemente niños.

Pero si aún así no lo comprendes todavía,

entonces míralos a los ojos.

…Y algún día comprenderás.

Algún día

Luis Bolívar

LA LLIBERTAT DE L'ART

Després dels tràgics fets succeïts aquests dies a Barcelona un és conscient que resulta molt més fàcil destruir que construir i que, com deia Teilhard de Chardin, nosaltres som el nostre pitjor enemic. Ningú pot destruir la Humanitat sinó la Humanitat mateixa.

L’odi és una emoció que es retroalimenta creant més odi, generant una espiral que l’únic que fa es treure el pitjor de tots nosaltres i introduir-nos en un forat fosc on emocions com l’amor, la compassió i la bondat queden automàticament exclosos.

És per això que resulta molt gratificant que, després d’una tragèdia com la que ens ha colpit, la gent torna a emprendre les rutines adquirides al llarg dels anys per tal de manifestar que la vida continua i que nosaltres som els encarregats de donar-li corda. De la mateixa manera que les activitats que realitzem de manera diària ens donen seguretat i ordenen la cosmovisió del nostre particular univers, l’art és un refugi personal que ajuda a donar forma a un món més global a partir de les nostres idees, percepcions, emocions i sensacions.

La manifestació artística és un tresor que ajuda a créixer a l’individu i a la societat. Cal protegir-la perquè actua sobre l’entorn com una ona expansiva. Sorgeix de la ment de l’artista i es fabrica amb les entranyes, allà on els sentiments i les emocions no estan edulcorades. A partir d’aquí es dona a conèixer i es projecta a la col·lectivitat arribant a ser interioritzada per la resta de població. Ens ajuda a identificar-nos amb els demés i a assumir que formem part d’una cultura determinada.

L’art és un antídot contra una societat anestesiada  tant en la ment com en l’esperit, dinamitza la societat i genera sinergies que no fan altra cosa que fer-la avançar cap a un terreny positiu, un terreny on la creativitat i la llibertat tenen molt a dir. L’art pot ser dolç i exquisit, o impertinent i provocador, trencant les barreres que contínuament són col·locades per aquells que volen una societat endormiscada i dòcil. La varietat en les manifestacions artístiques és una mostra de la heterogeneïtat de la societat. No cal estar encasellat com a artista per fer art. Tothom disposa de les seves dosis de llibertat, de ganes i de creativitat per intentar col·laborar en aquella mirada que ens enriquirà com a persones.

La imaginació és una eina tan poderosa que difícilment es pot dir que no sigui real. Tot el que existeix ha estat imaginat amb anterioritat. Per tant, utilitzem la nostra imaginació per crear una societat millor. Davant d’aquells que fan servir la intolerància com una eina per situar-nos en un terreny fosc, l’art ens ajuda a pujar la freqüència i alçar les expectatives buscant una llum que ens il·luminarà.

L’art és creativitat.

L’art és llibertat.

L’art és vida.