ART: ÈTICA O ESTÈTICA
Com deia Mark Twain, calen tres setmanes per a preparar un discurs
improvisat. He de dir que m’ha estat impossible disposar d’aquestes tres
setmanes amb la qual cosa el meu discurs pot quedar orfe de sinònims, oxímorons
o parasíntesis.
Avui, en aquest magnífic sopar on s’aplega lo bo i millor de cada casa,
això sí, acompanyat d’uns plats que farien la delícia del millor restaurant de
tres estrelles Michelin que es pugui trobar, parlarem d’un tema tan
significatiu en el nostre entorn com ignorat en la pròpia conversa quotidiana:
la definició d’art.
Què és art? Aquesta ha estat una qüestió molt tractada al llarg dels anys i
de les diferents etapes històriques. La sola resposta a aquesta qüestió posa en
evidència la dificultat de la seva definició. Podríem dir que és un conjunt de
procediments utilitzats per a realitzar obres, en el qual apliquem els nostres
coneixements. Això és cert però planteja molts dubtes: el paper de l’artista en
la realització de l’obra, els materials utilitzats o la necessitat d’un
espectador que pugui canalitzar la intencionalitat de l’artista.
Tolstoi va parlar de l’estètica en
l’art considerant que la ciència estètica consisteix a reconèixer com
artístiques algunes obres per la senzilla raó que ens agraden. Però, a continuació
va dir que les innumerables definicions de l’art no són tals definicions, sinó
simples temptatives per a justificar l’art existent.
Així doncs, l’art és una qüestió d’estètica, o potser d’ètica? Moltes de
les definicions parlen del plaer que l’art pot produir però no del paper que ha
d’exercir en la vida de l’home i la humanitat. Doncs així, potser considerant
que l’art és un dels mitjans de comunicació de l’home ens anem aproximant a la seva
vertadera natura. Aquest, ha d’anar lligat a les creences, a les idees i la
situació històrica. L’objectiu consisteix en generar un relat que quedarà
imprès en la memòria del receptor. Aquest relat pot produir satisfacció, emoció
o, inclús un sentit rebuig.
El cas és que això ens transforma el concepte d’art deixant de costat
l’estètica i endinsant-nos en la vessant ètica. L’art passa de ser la creació
d’un objecte estàtic sense vida a un acte transformador de la societat. Per
això és tan important la mirada i la dignitat de l’artista. Aquest ha de ser
conscient que està creant, que està transformant, que fa una funció docent quan
ensenya el món a través de la seva obra.
Però, si atenem a Paul Auster, aquest deia que el valor de l’art residia en
la seva pròpia inutilitat i que ens distingeix d’altres criatures i ens
defineix com a éssers humans. Potser si valorem aquest sopar coincidirem en que
és tota una obra d’art però en cap cas, inútil.
Lluís
Bolívar
Juny
2017
