La nit es presenta desapacible. El
fred recorre els carrers amb un bonus extra que li permet allargar al màxim la
seva gèlida funció. La veu d’una ràdio carrinclona anuncia la darrera crisi, la
número 54 en el que portem d’any. Una mena de fredor i de tristesa
desacomplexada acompanya els passos dels
vianants.
Curiosament, és quan arribes a un
vell i destartalat edifici, digne del millor quadre de Maria José o de Pio si estigués en ruïnes, que
aquesta sensació varia. Uns sorolls d’indole molt variada surten pels aixafats
vidres de les finestres. La curiositat empeny a pujar les fosques escales i a
picar a la porta.
Aleshores, les coses canvien. Aquell
gèlid fred es converteix en una càlida i agradable acollida. El món gris que
deixes enrere es transforma en un multicolor i divertit espai que sembla
canviar a cada instant. Com si del món màgic d’Avatar es tractés observes que
les sensacions que arrossegaves abans d’entrar per la porta es transformen en
unes altres de diferents. Sorprès trobes que la cooperació és la màxima a
seguir, que la companyonia és un valor en alça, que la diversitat és
enriquidora i que la creativitat és una màxima a seguir per tot el grup.
Mentre penses en això comences a
sentir retalls de converses:
-
Doncs
jo posaria l’estufa petita que escalfa més ja que la gran necessita refrigerar
per tal d’escalfar el conducte que porta al termòstat imprescindible per
produir una transformació necessària de l’entorn calorífic...
-
Pues
yo me voy a hacer el té.
-
A
veure si pintes els cuadres que els
marcs ja els tens.
-
Por
si a alguien le interesa hay pastas en la cocina.
El més curiós és que mentre tenen lloc aquests discursos la
creativitat fa l’efecte sobre tot el grup. Els paisatges es recreen amb gran
colorit, les taques comencen a agafar forma... D’altres no, les fades i gnoms
es manifesten en l’habitació i el tòrcul, implacable, arrasa amb tot allò que
es troba per produir un efecte alquímic de transformació.
El resultat de tot això és una obra rica, variada, productiva
i encisadora. Una obra que és capaç de realitzar una màgica transformació.
Observes sorprès la vida que apareix allà on havia un paper en blanc.
És aleshores quan penses: “ Crisi?, quina crisi?”.
