viernes, 15 de junio de 2018

CANVIS



Som en temps de canvis, temps en que el que s’imagina etern no dura més que la flama d’un llumí, el que vol guanyar un mundial marxa abans que la pilota comenci a rodar, el que arriba a ministre deixa el càrrec abans de començar i el que vol governar sense tenir en compte el poble veu com el seu xiringuito es desmanega i s’esvaeix com un somni impossible.
Aquests temps accelerats, de canvi, em recorden la vella cançó de Bob Dylan, de total actualitat avui en dia, en la qual deia: “veniu escriptors i crítics, que creieu saber-ho tot. Cal tenir els ulls oberts i canviar si canvia el món. No correu tampoc massa. La ruleta està girant. Ningú no pot saber el lloc on pararà. Vigileu, qui perd avui guanyarà segur demà. Perquè els temps estan canviant”.
I els temps canvien. I els pantalons que s’havien de cosir perquè estaven esgarrats, avui s’han d’esgarrar per anar a la moda. I l’escola que tancava les seves portes quan acceptava uns alumnes que havien de rebre uns coneixements, avui les ha d’obrir per tal de sortir a la vida. I aquells nens que quedaven exclosos de la mirada social, avui són els que ens observen sense jutjar però els que ens indiquen el camí a seguir.
Els canvis estan a tot arreu però sovint confonem canviar amb el fet d’anar ràpid i estar a la moda. Fer coses diferents de les que fèiem perquè sembla que avancem cap a una situació més novedosa i, per tant, més guai. Com deia aquell cantant de la nostra joventut, avui també molt de moda per cert: “no és això, companys, no és això”.
Canviar no vol dir necessàriament fer coses diferents, vol dir evolucionar en un procés individual de maduració i de certeses que ens mostren un món que pot ser possible. Quan som capaços de veure aquesta possibilitat, aleshores ja som capaços de realitzar la tasca de transformació que es requereix. Ja no trobem acceptable que determinats hàbits de comportament que han estat habituals en èpoques anteriors continuïn marcant el nostre camí.
Quan ets capaç de veure l’amistat en l’acceptació de l’altre independentment de les seves creences o idees, quan t’alegres de l’èxit dels companys i pateixes amb els seus problemes, quan no ets qüestiones la integritat de l’altre i veus en la seva diversitat un enriquiment de tots nosaltres és quan te n’adones que has canviat i que aquest canvi interior obté una resposta en el teu entorn.  
L’illa del safrà és la suma de la interiorització del canvi de cadascú de nosaltres. En l’illa cada persona té un món per mostrar, cada projecte és un repte compartit, cada desig és una il·lusió col·lectiva i la positivitat és la benzina que ens porta a aconseguir els objectius proposats. La creativitat és el nostre particular motor del canvi, la mateixa que ens fa apreciar en una textura la delicada imatge d’una rosella o transformar una taca en el pausat aleteig d’una papallona. No sempre canviar vol dir fer coses diferents sinó mirar les coses amb uns altres ulls.

                                                                        Luis Bolívar

domingo, 6 de mayo de 2018

CICLOGÈNESI



Jo sempre he pensat que Anna és un nom bonic. A vegades he cregut en la correspondència entre un nom i el seu significat. Si analitzem el significat d’aquest nom, descobrirem que Anna vol dir beneida o amb gracia, en el benentès de que gràcia no vol dir graciosa o que sigui una persona capaç d’imitar els acudits de Chiquito de la Calzada i “el pecador de la pradera”. La gràcia entesa com una ajuda sobrenatural i un do atorgat per Déu a l’home per aconseguir la bonaventura.  Si analitzem etimològicament el nom veurem que ve de l’hebreu i el podem trobar en l’Antic Testament. Com a curiositat diré que el masculí d’Anna és Ananíes...,coses  de l’antroponímia. Diuen que les Annes són sinceres, bastant impulsives, apassionades encara que geloses i optimistes per natura.
Assabentat com estava de les seves característiques, vaig saber que ahir arribava Anna a Catalunya. Després de la lògica il·lusió per la noticia, avui m’assabento que Annna no és aquella noia simpàtica, beneïda i amorosa sinó que és una ciclogènesi explosiva que portaria fortes ratxes de vent, fortes precipitacions, un brusc descens de les temperatures amb possibilitat de neu en cotes altes i un augment important en l’elevació de les onades. Sembla ser que després de passar per Catalunya, es desplaçaria cap a França, Alemanya i Polònia en el seu improvisat viatge turístic prenadalenc.
Donades les característiques d’aquesta fervorosa Anna no queda més remei que protegir-nos i buscar un lloc d’escalf, per poder sobrepassar aquest temporal de la millor manera possible. Això vol dir buscar un lloc on les condicions físiques de calor, temperatura i humitat siguin les adequades pel nostre organisme. A fi de contes, l’aigua la posem nosaltres amb el 63% del pes del nostre cos.
Si això és l’únic que ens demana el nostre cos, donat que som organismes pluricel·lulars heteròtrofs, hem d’anar amb compte perquè podria ser que fóssim un fong o una medusa per posar dos exemples d’aquesta magnífica i amplia família de la qual formem part. Si, en canvi, formem part d’aquesta espècie tan estranya i confusa com és l’ésser humà cal dir que amb això no n’hi ha prou, l’home és un ésser biosocial i necessita la proximitat d’uns companys, i no uns companys qualsevols sinó aquells amb els quals sigui capaç d’establir unes relacions riques i pròximes, que permeti establir una xarxa de complicitats que puguin resultar enriquidores per a tots aquells que la gaudeixen.
I és aquí quan arribem al punt àlgid de la nostra ciclogènesi particular. Si en aquesta xarxa es comparteixen idees, s’ajuda als companys d’una manera desinteresada, es desenvolupa la creativitat i es contribueix al benestar general, les dificultats produïdes per la tempesta seran superades, les baixes temperatures pujaran davant l’escalfor de l’ambient, la neu ens servirà per enriquir les nostres targes de nadal i ballarem per damunt de les grans onades. No hem de tenir por del futur ni preocupació pels problemes que arribaran perquè hi som en mig d’aquest entorn calmat i enriquidor, en mig d’una illa que, malgrat les tempestes externes, tenim com a far el caliu de l’amistat i la companyonia sota l’estrella inspiradora de l’art.
                                                           Luis Bolívar
                                                           12 – 12 - 2017