L’harmonia en el paisatge japonès
日本の風景の中の調和
Nihon no fūkei no naka no chōwa
S’apropen les festes de Nadal i tothom corre desesperat a realitzar les
compres i regals, a gastar els diners que tant ens ha costar de guanyar i que
són el preu de la nostra esclavitud actual. No en som conscients però aquesta
desesperació, aquest estress autogenerat i potenciat per les grans companyies
comercials, sostenen un sistema caòtic que porta al planeta al seu esgotament
en quant a recursos naturals i, tanmateix, al seu col·lapso. Cal que vingui una
nena d’un altre país, la tan criticada i injuriada Greta Thunberg, per
recordar-nos que si no prenem fermes decisions per frenar el canvi climàtic,
ens carregarem el món. També ens ve a recordar que el món en que vivim no ho
tenim en propietat sinó que és un préstec que fem servir al llarg de la nostra
vida. És un regal que hem de conservar per generacions futures.
Quan tanta gent, especialment dependents de determinats interessos
comercials, la critiquen vol dir que
alguna cosa bona té. Té l’habilitat de despertar moltes consciències, destapar
els interessos que s’amaguen darrera de determinades campanyes i això, a molts
els hi fa mal. “Ladran, luego cabalgamos”. Senyal de que anem pel bon camí.
Aquest estrès, aquest neguit constant que manifestem cada dia, fruit
d’aquesta estranya forma de vida que ens allunya de la natura i ens
deshumanitza, és un indici de que hem
deixat pel camí alguns dels aspectes més preuats com a éssers que formem
part d’una cosmogonia. Cada vegada més ens n’allunyem a passos de gegant.
Potser ens caldria una reflexió, tornar a l’origen de tot plegat. Intentar
formar part d’aquesta comunió amb la natura de la qual formàvem part i que es
reflectia tant en la forma de vida dels nostres avantpassats com en el seu art.
En algunes cultures ha existit la tradició d’intentar trobar a partir de la
meditació una via intuïtiva i directa que pretén arribar a cert estat mental
previ al despertar espiritual o nirvana. És un tipus de budisme que es centra
en el cultiu de la ment o meditació. No en va, en el budisme mahayana es troba l’origen de la paraula zen, que és
l’abreviació de zenna, que és la
pronunciació japonesa de la paraula xinesa chánnà,
que té l’origen en la paraula sànscrita dhiana,
que significa meditació.
Fruit d’aquesta manera de veure el món, sorgeix al Japó el Sumi-e, pintura monocromàtica a tinta. Va ser introduïda per monjos budistes zen i
va créixer en popularitat fins al seu màxim esplendor durant el període Muromachi. El seu mestre més talentós va
ser Sesshu, a mitjans dels segle XV.
La pintura japonesa no permet retocs. La pinzellada realitzada és
permanent. Es caracteritza per ser una expressió basada en interioritzar
l’esperit propi de la natura i en expressions pures. En l’espontaneïtat i
agilitat de l’artista resideix el traçat amb el pinzell, sense vacil·lar. La
tinta, presentada en barretes sòlides, es frega sobre una pedra porosa i llisa,
mentre es va barrejant aigua, fins a obtenir la intensitat desitjada. A la
tinta s’afegeix aigua i es barreja pacientment durant mitja hora en moviments
circulars fins al punt de formar una tinta cremosa, que després s’ha
d’utilitzar més o menys aiguada i permetrà aconseguir infinitat de grisos o
negre pur. És aquest també el temps per al metsuke
(exercici de concentració). L’artista focalitza i centra la seva ment. Es
prepara mentalment per a alliberar l’expressió interna del seu ésser,
harmonitzant ment, esperit i cor en un sol punt: el present.
L’art de la pintura sumi-e intenta captar l’essència de l’objecte,
eliminant la façana externa. Pretén captar l’esperit i interioritzar-lo en
espontanis i senzills traços carregats de vida.
Deixem de banda les preocupacions, aparquem les compres de Nadal i fem un metsuke a la nostra vida.
Bon Nadal
Lluís Bolívar
