De la mateixa manera que, en una cursa accelerada de Messi,
aquest va deixant assentats a terra els rivals mentre encara la porteria per
fer l’enèsim gol, el temps, en una accelerada cursa, va deixant enrere els mesos fins que arriba aquell que posarà
fi a totes aquelles històries viscudes al llarg de l’any.
Les elevades temperatures d’aquests dies ens recorden que
s’apropa l’estiu i, amb ell, finalitza una altra temporada artística del nostre taller. Afortunadament,
el guionista que hagués de descriure les vicissituds de la mateixa no és el
psicòpata de la sèrie Joc de trons. En aquest cas el final seria molt diferent
al que ens ocupa avui.
Costa d’imaginar que un altre curs ha passat deixant en
l’aire una fina capa de tristesa i melancolia pels esdeveniments passats i pel
temps futur que hem de recórrer sense tenir al costat aquells companys tan
especials que configuren un taller tan artístic.
M’imagino que, si hagués un espia que volgués copiar
l’èxit artístic d’aquest grup tan
complex que munta i desmunta exposicions a ritme mensual només cal que analitzi
els whatsapps de l’illa del safrà, que circulen en totes direccions i es creuen
amb una complicitat i dificultat difícil de seguir:
-
Perquè
aquest any fem el sopar en dimecres i no en dijous com sempre?
-
Les
coses canvien.
-
Quadre
guanyador del Premi Arnau de Palomar 2015.
-
L’ha
guanyat perquè l’artista ha posat el símbol del facebook al quadre.
-
Pio,
d’acord, però insisteixo, perquè aquest canvi? Les decisions no son coses sinó
fets.
I així, missatge rere missatge, te n’adones que aquest és un
grup ben peculiar, que la seva lògica consisteix en la seva total falta de
lògica i que, si vols establir quines són les causes que fan d’aquest taller un
lloc tan creatiu i on les mateixes relacions entre companys esdevenen obres
artístiques conceptuals, només cal que arribis a l’illa, en barca o autobús. Un
cop allà la olor de la creació, la visió dels sons i el so de l’art en el
sentit més ple, ompliran els teu ésser, transformant la teva percepció del món.
És aleshores quan entendràs el perquè del tot plegat.
La resta, conscients de la teva transformació, ens limitarem
a dir: “Benvingut a l’illa del safrà”