Després dels tràgics fets succeïts aquests dies a Barcelona un és conscient
que resulta molt més fàcil destruir que construir i que, com deia Teilhard de
Chardin, nosaltres som el nostre pitjor enemic. Ningú pot destruir la Humanitat
sinó la Humanitat mateixa.
L’odi és una emoció que es retroalimenta creant més odi, generant una
espiral que l’únic que fa es treure el pitjor de tots nosaltres i introduir-nos
en un forat fosc on emocions com l’amor, la compassió i la bondat queden
automàticament exclosos.
És per això que resulta molt gratificant que, després d’una tragèdia com la
que ens ha colpit, la gent torna a emprendre les rutines adquirides al llarg
dels anys per tal de manifestar que la vida continua i que nosaltres som els
encarregats de donar-li corda. De la mateixa manera que les activitats que
realitzem de manera diària ens donen seguretat i ordenen la cosmovisió del
nostre particular univers, l’art és un refugi personal que ajuda a donar forma
a un món més global a partir de les nostres idees, percepcions, emocions i
sensacions.
La manifestació artística és un tresor que ajuda a créixer a l’individu i a
la societat. Cal protegir-la perquè actua sobre l’entorn com una ona expansiva.
Sorgeix de la ment de l’artista i es fabrica amb les entranyes, allà on els
sentiments i les emocions no estan edulcorades. A partir d’aquí es dona a
conèixer i es projecta a la col·lectivitat arribant a ser interioritzada per la
resta de població. Ens ajuda a identificar-nos amb els demés i a assumir que
formem part d’una cultura determinada.
L’art és un antídot contra una societat anestesiada tant en la ment com en l’esperit, dinamitza
la societat i genera sinergies que no fan altra cosa que fer-la avançar cap a
un terreny positiu, un terreny on la creativitat i la llibertat tenen molt a
dir. L’art pot ser dolç i exquisit, o impertinent i provocador, trencant les
barreres que contínuament són col·locades per aquells que volen una societat
endormiscada i dòcil. La varietat en les manifestacions artístiques és una mostra
de la heterogeneïtat de la societat. No cal estar encasellat com a artista per
fer art. Tothom disposa de les seves dosis de llibertat, de ganes i de
creativitat per intentar col·laborar en aquella mirada que ens enriquirà com a
persones.
La imaginació és una eina tan poderosa que difícilment es pot dir que no
sigui real. Tot el que existeix ha estat imaginat amb anterioritat. Per tant,
utilitzem la nostra imaginació per crear una societat millor. Davant d’aquells
que fan servir la intolerància com una eina per situar-nos en un terreny fosc,
l’art ens ajuda a pujar la freqüència i alçar les expectatives buscant una llum
que ens il·luminarà.
L’art és creativitat.
L’art és llibertat.
L’art és vida.
