Una illa és una zona de terra ferma, més o menys gran,
rodejada totalment per una massa d’aigua, i d’una grandària més petita que un
continent. D’altra banda, el safrà és una planta conreada del gènere Crocus dins la família Iridàcia i també l’espècia que s’obté de
les parts femenines (estigma i estil) de la flor d’aquesta planta. Paraula de
wikipèdia.
Si ens atenem a aquesta descripció que, com acostumen a ser
totes aquelles descripcions, enciclopèdiques i un tant asèptiques, hauríem de
deduir que ens trobem en un lloc aïllat, rodejat per un entorn difícil de
travessar i on els seus habitants, es dediquen a plantar crocus sativus per tal d’obtenir un producte depurat com és el
safrà.
Dit d’aquesta manera, sembla una mica estrany dedicar unes
paraules a aquesta tribu tan curiosa com són els habitants de l’illa del safrà, dignes exemples per
sortir qualsevol dia en un documental de la 2 o del 33 després del
telenotícies.
Però vet aquí que, si ho penses bé, no va tan desencaminada
la descripció de la wikipèdia per tal de
definir aquests elements tan particulars que poblen aquell petit territori. Un
espai envoltat per un ambient molt espès i, fins i tot hostil de valors i
interessos diferents, que no formen part de la cultura dels habitants de l’illa.
Aquests, només entenen de la generositat, de l’amistat, de l’ajuda i de
l’altruisme.
D’altra banda, el safrà, resulta una espècia conreada amb
molta cura, amb la finalitat d’extreure d’ella el màxim profit a nivell
colorant i medicinal. De la mateixa manera aquells curiosos habitants de l’illa
són conreats amb molta cura per una infatigable jardinera, la incombustible
Agustina de la Mancha, per tal que aquells colors, aquelles formes i aquelles
creacions que hi són a dins del cervell d’aquesta bona gent puguin manifestar-se de forma física i generar
unes obres riques en creativitat i conceptualitat . Unes obres que puguin
representar les capacitats i possibilitats artístiques dels habitants de
l’illa, generant un entorn ric en aquells elements que fan de la convivència un
art i de la creativitat una necessitat.
Lluís Bolívar
