L'illa del safrà

Una illa és una zona de terra ferma, més o menys gran, rodejada totalment per una massa d’aigua, i d’una grandària més petita que un continent. D’altra banda, el safrà és una planta conreada del gènere Crocus dins la família Iridàcia i també l’espècia que s’obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d’aquesta planta. Paraula de wikipèdia.

Si ens atenem a aquesta descripció que, com acostumen a ser totes aquelles descripcions, enciclopèdiques i un tant asèptiques, hauríem de deduir que ens trobem en un lloc aïllat, rodejat per un entorn difícil de travessar i on els seus habitants, es dediquen a plantar crocus sativus per tal d’obtenir un producte depurat com és el safrà.

Dit d’aquesta manera, sembla una mica estrany dedicar unes paraules a aquesta tribu tan curiosa com són els habitants de l’illa del safrà, dignes exemples per sortir qualsevol dia en un documental de la 2 o del 33 després del telenotícies.

Però vet aquí que, si ho penses bé, no va tan desencaminada la descripció de la wikipèdia  per tal de definir aquests elements tan particulars que poblen aquell petit territori. Un espai envoltat per un ambient molt espès i, fins i tot hostil de valors i interessos diferents, que no formen part de la cultura dels habitants de l’illa. Aquests, només entenen de la generositat, de l’amistat, de l’ajuda i de l’altruisme.

D’altra banda, el safrà, resulta una espècia conreada amb molta cura, amb la finalitat d’extreure d’ella el màxim profit a nivell colorant i medicinal. De la mateixa manera aquells curiosos habitants de l’illa són conreats amb molta cura per una infatigable jardinera, la incombustible Agustina de la Mancha, per tal que aquells colors, aquelles formes i aquelles creacions que hi són a dins del cervell d’aquesta  bona gent  puguin manifestar-se de forma física i generar unes obres riques en creativitat i conceptualitat . Unes obres que puguin representar les capacitats i possibilitats artístiques dels habitants de l’illa, generant un entorn ric en aquells elements que fan de la convivència un art i de la creativitat una necessitat.

                                                           Lluís Bolívar