Jo sempre he pensat que Anna és un nom bonic. A vegades he cregut en la
correspondència entre un nom i el seu significat. Si analitzem el significat
d’aquest nom, descobrirem que Anna vol dir beneida
o amb gracia, en el benentès de que gràcia no vol dir graciosa o que sigui
una persona capaç d’imitar els acudits de Chiquito de la Calzada i “el pecador
de la pradera”. La gràcia entesa com una ajuda sobrenatural i un do atorgat per
Déu a l’home per aconseguir la bonaventura.
Si analitzem etimològicament el nom veurem que ve de l’hebreu i el podem
trobar en l’Antic Testament. Com a curiositat diré que el masculí d’Anna és
Ananíes...,coses de l’antroponímia.
Diuen que les Annes són sinceres, bastant impulsives, apassionades encara que
geloses i optimistes per natura.
Assabentat com estava de les seves característiques, vaig saber que ahir
arribava Anna a Catalunya. Després de la lògica il·lusió per la noticia, avui
m’assabento que Annna no és aquella noia simpàtica, beneïda i amorosa sinó que
és una ciclogènesi explosiva que portaria fortes ratxes de vent, fortes
precipitacions, un brusc descens de les temperatures amb possibilitat de neu en
cotes altes i un augment important en l’elevació de les onades. Sembla ser que
després de passar per Catalunya, es desplaçaria cap a França, Alemanya i
Polònia en el seu improvisat viatge turístic prenadalenc.
Donades les característiques d’aquesta fervorosa Anna no queda més remei
que protegir-nos i buscar un lloc d’escalf, per poder sobrepassar aquest
temporal de la millor manera possible. Això vol dir buscar un lloc on les
condicions físiques de calor, temperatura i humitat siguin les adequades pel
nostre organisme. A fi de contes, l’aigua la posem nosaltres amb el 63% del pes
del nostre cos.
Si això és l’únic que ens demana el nostre cos, donat que som organismes
pluricel·lulars heteròtrofs, hem d’anar amb compte perquè podria ser que fóssim
un fong o una medusa per posar dos exemples d’aquesta magnífica i amplia
família de la qual formem part. Si, en canvi, formem part d’aquesta espècie tan
estranya i confusa com és l’ésser humà cal dir que amb això no n’hi ha prou,
l’home és un ésser biosocial i necessita la proximitat d’uns companys, i no uns
companys qualsevols sinó aquells amb els quals sigui capaç d’establir unes
relacions riques i pròximes, que permeti establir una xarxa de complicitats que
puguin resultar enriquidores per a tots aquells que la gaudeixen.
I és aquí quan arribem al punt àlgid de la nostra ciclogènesi particular.
Si en aquesta xarxa es comparteixen idees, s’ajuda als companys d’una manera
desinteresada, es desenvolupa la creativitat i es contribueix al benestar
general, les dificultats produïdes per la tempesta seran superades, les baixes
temperatures pujaran davant l’escalfor de l’ambient, la neu ens servirà per
enriquir les nostres targes de nadal i ballarem per damunt de les grans onades.
No hem de tenir por del futur ni preocupació pels problemes que arribaran
perquè hi som en mig d’aquest entorn calmat i enriquidor, en mig d’una illa
que, malgrat les tempestes externes, tenim com a far el caliu de l’amistat i la
companyonia sota l’estrella inspiradora de l’art.
Luis
Bolívar
12
– 12 - 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario