sábado, 18 de junio de 2022

TOT ESPERANT LA FI DEL MÓN

 

TOT ESPERANT LA FI DEL MÓN

Després de dos anys de pandèmia i, quan ja començàvem a veure la llum després d’un llarg túnel, ara ens hem topat amb una inesperada guerra. O..., potser no tan inesperada.

Com tothom sap, hi ha un macabre pla traçat que començava amb el virus, continuava amb la guerra i tindria la seva continuïtat en l’apocalipsi zombi, la invasió extraterrestre i, com a colofó final, la caiguda del meteorit. Això ho saben fins i tot els nens petits.

Però hi ha hagut un fet inesperat que ha actuat com a revulsiu i que ha llençat enlaire aquestes idees apocalíptiques. I no és altre que la separació del Piqué i la Shakira. Aquesta notícia és la gran sorpresa de tota la cadena de successos catastròfics que, com un precís engranatge, ens marcaven i condicionaven el dia a dia.

Com és possible que el Piqué i la Shakira s’hagin separat, amb la bona parella que feien?, com ha estat possible aquesta sorprenent notícia? I, sobretot..., com poden passar coses que no estaven previstes en l'imaginari col·lectiu?

Això recorda una mica a aquell poema de Kavafis que es deia “esperant els bàrbars”. Ningú feia res perquè havien d’arribar els bàrbars i tothom els esperava. Tot estava preparat per la seva arribada. La gran paradoxa va ser que els bàrbars no van arribar i la gent aleshores es queixava: “què serà de nosaltres ara sense bàrbars?

Doncs això mateix podem pensar i hem d’actuar en conseqüència. Hem de deixar d’esperar noves catàstrofes que ens mostraran una i mil vegades pels mitjans de comunicació, dits d’altra manera “menjacocos massius”. Hem de donar l’esquena a aquest malèvol pla orwellià orquestrat per aquells que, casualment, no creuen en les catàstrofes, però programen el nostre dia a dia deixant-nos una visió fosca del nostre món.

La clau per combatre això es troba en l’acció: hem de cantar, hem de riure, hem de relacionar-nos, hem de pintar i fer tantes i tantes coses que sabem fer; no obstant això, les havien deixat a un costat, tot esperant la fi del món.

La creativitat és una arma poderosa per lluitar contra aquesta mena de tristesa melancòlica que ens envaeix quan mirem les notícies. Amb la creativitat podem fer, podem inventar un altre món, imaginar una altra societat, concebre altres universos i establir les bases per a una millora significativa en aquest on ens trobem.

No cal esperar que els esdeveniments vinguin a determinar la nostra agenda. Com a individus podem fer moltíssimes coses. Però, a més, tenim la capacitat de reunir-nos en grups tan meravellosos com a “l’illa dels safrà” on l’aportació de cadascú crea unes sinergies capaces de convertir un simple sopar en un meravellós banquet on la llum de les estrelles il·luminen els somnis de cadascú dels presents dotant a l’esdeveniment d’una aura màgica i irrepetible.

 

Luis Bolívar

 

 


 

2 comentarios:

  1. Quina manera tant esperançada i animada, Lluïs.Com que seguiran fent de nosaltresel que vulguin, nosaltres busquem la manera de ser feliços

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hem de tirar endavant. No podem estar pendent de l'agenda que ens vol imposar el capital

      Eliminar