UN NOU COMENÇAMENT

 

Hi ha moments que romanen en la memòria per alguna estranya raó que no acabem d’esbrinar. Tots tenim, de manera inherent, records atresorats des de la nostra més petita infància: la suavitat de la tela amb què les nostres mares cobrien els nostres cossos infantils, el so de la porta que grinyolava quan algú volia entrar a la cuina o la combinació de colors d’una bala amb la qual jugàvem amb els nostres amics.

Si ens preguntem la raó per la qual tenim aquests records dins el nostre cervell, segurament no trobarem una explicació lògica. Com deia algú, els records són una manera d’aferrar-nos a les coses que estimem, les coses que som i aquelles coses que no volem perdre.  Stanislaw Jerzy Lec deia que pots tancar els ulls a la realitat, però no als records. En certa manera, tot es redueix a no perdre l’essència d’allò que som i de les nostres certeses.

Alguna cosa semblant ens va passar enguany quan, davant de la necessitat, vam haver de buscar un nou lloc per traslladar el taller de “l’Illa del safrà”. Això implicava marxar d’un lloc i arribar a un altre de nou per propiciar un nou començament. Sèneca ja ho va avisar quan deia que cada nou començament ve del final d’algun altre començament.

El vell edifici va quedar abandonat. Tan sols, alguns objectes desvalguts van fer companyia als records que impregnaven les seves parets. Aquell va ser el primer pas que vam fer. El primer pas, com tothom sap, no et porta al lloc on vols anar, però et treu del lloc on et trobes.

La bona fortuna, sempre capritxosa, va posar al nostre camí uns espais situats en la casa natal de Marià Fortuny, gran pintor ganxet, de vida breu però d’obra immortal. Difícilment, podíem haver pensat en un espai més adequat a les nostres necessitats i amb un valor tan emblemàtic com aquest on ens trobem.

I, dit i fet, d’una casa vella a una bella casa, ens vam traslladar portant els utensilis, bartols, estris i andròmines necessaris per començar una nova aventura. La il·lusió, la companyonia, l’amistat i l’art ja ho portem de sèrie en aquesta illa tan especial. Però ara hem trobat un embolcall meravellós amb el qual acabar de vestir la nostra essència. I, quin lloc seria més especial que aquest on va néixer i on es va passejar el pintor de referència de les nostres contrades?

Només queda agrair al Centre d’Amics de Reus el fet d'haver-nos permès  formar part d’aquest nou viatge. Com deia CS Lewis, mai no s’és massa vell per establir un nou objectiu, o per somiar un nou somni.

Doncs, som hi! El nostre somni tan sols ha començat!

 

MERCY KINGDOM

 

Dice Arturo Graf que “el de la locura y el de la cordura son dos países limítrofes, de fronteras tan imperceptibles, que nunca puedes saber con seguridad si te encuentras en el territorio de la una o en el territorio de la otra”.

Algo parecido sucede en el sanatorio St. Benedict, lugar ficticio donde se desarrolla la obra de Gemma M. Azuar, donde la peculiaridad y secretos de algunos de sus residentes hacen dudar si verdaderamente están locos. Como dice Goethe, “la locura, a veces, no es otra cosa que la razón presentada bajo diferente forma”.

El misterio, la intriga, el buen desarrollo de los personajes y la acción hacen de ella una novela que merece ser leída y conocida por un público más amplio. No en vano fue premiada con la Mención de Honor en los International Latino Book Awards 2023 como Mejor Novela de Misterio.

Tan solo queda animar a los lectores a que disfruten de una buena novela y descubran a una gran autora.

SINOPSIS

Inglaterra, 1958. Tras la inesperada muerte de su padre, el joven doctor Robert Wyatt debe asumir su cargo como director del sanatorio mental St. Benedict a pesar de la oposición de algunos miembros de su familia.
Tras las paredes del sanatorio se esconden secretos que Robert desconoce: pacientes que van y vienen como Erick, un ladrón que huye de la policía y acepta ingresar en el hospital para realizar un dudoso trabajo. O Matilde, una paciente que se niega a hablar con los doctores y de la que no existe ningún tipo de información a pesar de llevar años ingresada allí.
Cuando Robert entra a formar parte de sus vidas como nuevo director y doctor, se verá envuelto en un entramado de experimentos ilegales, drogas, desapariciones y muertes que implican a personas demasiado cercanas a él.

JA EN SOM 29

 

Fortuny va arribar a l’edifici on havia nascut. Va observar amb orgull l’enorme mural que penjava de la façana tot recordant el seu pas per aquell lloc. Va entrar a l’interior i li va cridar l’atenció el portal il·luminat. Cent cinquanta peces de diferents colors decoraven l’entrada, acompanyades de testos amb plantes de diferents classes i mides.

Va pujar per les escales com tantes altres vegades havia fet. En el primer pis, uns desconeguts feien unes estranyes competicions amb botons. Això era menys perillós que els duels a espasa que havia presenciat, va pensar.

Va pujar al segon pis i es va veure sorprès pel soroll de la canalla realitzant obres pictòriques i altres peces creatives. Afortunadament, la creació artística es mantenia entre aquelles parets.

Va continuar passejant per l’edifici. Satisfet, va poder comprovar que el Centre d’Amics de Reus no tan sols havia vetllat pel seu record sinó que havia fet.

d’aquell espai, que havia estat la seva llar, un lloc de trobada d’esdeveniments culturals.

De sobte, un sord soroll li va cridar l’atenció. Semblava respondre al bullici produït per un grup de persones. El discret aldarull semblava venir dels baixos de l’habitatge. Va dirigir les seves passes cap allà i es va trobar una munió de persones que xerraven. Allà es trobaven autoritats locals, artistes i invitats que havien vingut a presenciar la inauguració d’una exposició. Els quadres encara restaven ocults sota uns llençols blancs, esperant que algú gosés lliscar la tela per descobrir les obres.

Finalment, una imatge va atreure la seva atenció. Es tractava del cartell de l’exposició que deia “Vint-i-vuit a casa”.

Va somriure i va pensar: “Ja he arribat a la meva llar! Ara en som vint-i-nou”.

 

                                                                       Luis Bolívar