UN NOU COMENÇAMENT

 

Hi ha moments que romanen en la memòria per alguna estranya raó que no acabem d’esbrinar. Tots tenim, de manera inherent, records atresorats des de la nostra més petita infància: la suavitat de la tela amb què les nostres mares cobrien els nostres cossos infantils, el so de la porta que grinyolava quan algú volia entrar a la cuina o la combinació de colors d’una bala amb la qual jugàvem amb els nostres amics.

Si ens preguntem la raó per la qual tenim aquests records dins el nostre cervell, segurament no trobarem una explicació lògica. Com deia algú, els records són una manera d’aferrar-nos a les coses que estimem, les coses que som i aquelles coses que no volem perdre.  Stanislaw Jerzy Lec deia que pots tancar els ulls a la realitat, però no als records. En certa manera, tot es redueix a no perdre l’essència d’allò que som i de les nostres certeses.

Alguna cosa semblant ens va passar enguany quan, davant de la necessitat, vam haver de buscar un nou lloc per traslladar el taller de “l’Illa del safrà”. Això implicava marxar d’un lloc i arribar a un altre de nou per propiciar un nou començament. Sèneca ja ho va avisar quan deia que cada nou començament ve del final d’algun altre començament.

El vell edifici va quedar abandonat. Tan sols, alguns objectes desvalguts van fer companyia als records que impregnaven les seves parets. Aquell va ser el primer pas que vam fer. El primer pas, com tothom sap, no et porta al lloc on vols anar, però et treu del lloc on et trobes.

La bona fortuna, sempre capritxosa, va posar al nostre camí uns espais situats en la casa natal de Marià Fortuny, gran pintor ganxet, de vida breu però d’obra immortal. Difícilment, podíem haver pensat en un espai més adequat a les nostres necessitats i amb un valor tan emblemàtic com aquest on ens trobem.

I, dit i fet, d’una casa vella a una bella casa, ens vam traslladar portant els utensilis, bartols, estris i andròmines necessaris per començar una nova aventura. La il·lusió, la companyonia, l’amistat i l’art ja ho portem de sèrie en aquesta illa tan especial. Però ara hem trobat un embolcall meravellós amb el qual acabar de vestir la nostra essència. I, quin lloc seria més especial que aquest on va néixer i on es va passejar el pintor de referència de les nostres contrades?

Només queda agrair al Centre d’Amics de Reus el fet d'haver-nos permès  formar part d’aquest nou viatge. Com deia CS Lewis, mai no s’és massa vell per establir un nou objectiu, o per somiar un nou somni.

Doncs, som hi! El nostre somni tan sols ha començat!