AIXÒ NO ÉS UNA IMPROVISACIÓ

De la mateixa manera que René Magritte, el 1929, va fer la representació d’una pipa posant a sota el text “Ceci n’est pas une pipe”, he de dir, amb gran dol del meu cor, que això que llegeixo no és una improvisació. La justificació que donava Magritte era molt diàfana. Per molt que pensem que aquella imatge representava una pipa, mai es podria omplir de tabac com una de veritat. La meva excusa és diferent: fa temps que rondino i dono voltes a un tema que em té una mica preocupat.

Tot ve al cas d’una deplorable escena que va tenir lloc fa dies al Congrés dels Diputats, on una diputada d’un partit xenòfob i masclista acusava la ministra d’Igualtat de no tenir més mèrits que el de conèixer el seu home, un altre polític molt conegut.

El fet que sigui una dona qui emet aquestes menyspreables comparacions agreuja més el cas, ja que demostra fins a quin punt tenim interioritzat que els únics mèrits de les femelles consisteixen en ser la parella de, com si no tinguessin capacitat de raciocini per sí mateixes.

El menyspreu cap a la dona és una cosa que creiem haver superat, però continua latent, demostrant que formem part d’una societat insegura on la meitat de la població, encara avui dia, té por de l’altra meitat i intenta relegar-la a un segon terme, només apta per a tasques domèstiques i figuratives.

Convé, per això, recordar el paper d’algunes d’aquestes dones que s’han silenciat al llarg de la història. Hauríem de saber que:

-         Avui no tindríem wifi sense Hedy Lamarr, una gran actriu però millor científica, que va descobrir que els senyals  que guiaven als torpedes de l’Armada dels Estats Units eren molt fàcils d’interferir. Les autoritats americanes, en aquell moment li van aconsellar que es dediqués a la seva faceta d’actriu per promoure la venda de bons de   guerra. Trigarien anys a donar-se compte de la importància d’aquell descobriment.

-         Lise Meitner va ser una científica que va treballar amb Otto Hahn i va calcular l’energia alliberada en la fissió nuclear. Otto va guanyar un Premi Nobel per aquest descobriment, mentre que a ella no li van tenir en compte.

-         Margaret Keane, pintora de figures caracteritzades per tenir els ulls grossos, que va descobrir que el seu home les venia assegurant ser ell l’artista. La cosa va acabar en divorci i judici favorable a la pintora, com no podia ser d’altra manera.

-         Berthe Morrisot, pintora impressionista que va atreure Manet a l’impressionisme. Malgrat haver exposat en totes les exhibicions impressionistes va ser criticada i no reconeguda.

-         Nellie Bly, gran periodista, de les de veritat, d’investigació. Després de publicar-se “la volta al món en 80 dies” de Juli Verne, va agafar una maleta i va fer la volta a la Terra en tan sols 72 dies, 6 hores i 11 minuts.

Hi ha molts més casos, però amb aquests exemples tenim una mostra per ser conscient que el fet de néixer dona no et fa menys valuosa i, d’altra banda, el fet de ser home no et dona dret a determinar el valor dels altres. Tots dos gèneres són les dues cares d’una mateixa moneda. Dues cares inseparables que formen part del que podem anomenar ésser humà.

Tinguem unes bones festes de Nadal amb els éssers humans estimats.

 

                                                                      Luis Bolívar