L'estel

Aquest és un escrit que vaig fer per la jubilació d'un company.

L’estel

L’aprenentatge i el coneixement són les bases sobre les quals edifiquem les nostres expectatives. Les emocions, com un vent inconstant, subtil a  vegades , tempestuós d’altres, balanceja les nostres il·lusions que, com un infantil estel, busca un forat per on travessar entre el cel ennuvolat.

La constància i la maduresa faran que trobi aquest petit espai i pugui volar ben alt, superant els obstacles més inversemblants.

L’experiència t’ajuda a resituar-te i a valorar els objectius aconseguits . No importa si no són els que t’havies proposat, ni tampoc si el camí ha canviat. El que sí que és important és que puguis mirar enrera i ser conscient del camí realitzat i d’haver deixat una petjada que pot semblar invisible als ulls però que brilla com una espurna en el cor de tots aquells que t’han acompanyat en el teu viatge.

És hora de que tornis a enlairar l’estel i et tornis a  plantejar nous reptes.